Es tracta d’una passejada senzilla, d’uns sis km, aproximadament, que es pot fer amb nens. La passejada es fa per camins senyalitzats i té una dificultat mínima. La temporització indicada ha estat calculada per anar a un pas força tranquil i n’hem descomptat les paradetes per fer fotografies.
00.00 h
Comencem la passejada d’uns sis kilòmetres a l’aparcament de la collada de l’Obac.
I ens arribem fins a la Casa nova de l’Obac, que és un antic mas de tres plantes d’estil italià amb una façana decorada amb plafons esgrafiats.
La família Ubach va prosperar al llarg del segle XVII, mercès a l’activitat vitivinícola. L’any 1812 abandonen el mas i s’estableixen en un de més modern, prop del camí de Terrassa a Rellinars, que l’any 1996 va ser inaugurat com a equipament. Deixem la casa i el bar restaurant La Pastora a la nostra esquerra i continuem el camí tot vorejant el turó de la Mamella. A poc a poc el camí es va enfilant i té alguns trams cimentats.
00.40 h
Trobem un trencall que haurem de seguir cap a l’esquerra i aviat trobarem la indicació “Pou de glaç”.
A l’esquerra, damunt nostre, podrem veure les runes de la torrota de l’Obac. El camí continua fent una pujada suau, però constant.
00.55 h
El camí ample que anem seguint fa un gir a la dreta. A l’esquerra, un camí més estret i aspre s’enfila per dintre del bosc i hi trobem la indicació “Pou de glaç”, hem de prendre aquest camí.
La pujada és constant i amb força trams erosionats.
01.05 h
I seguint el camí, finalment, arribem al pou de glaç, que és l’objectiu d’aquest passeig per la serra de l’Obac.
El pou de glaç de l’Estepar va ser construït l’any 1706 per la família Ubach, que vivia a la masia actualment coneguda com a Casa vella de l’Obac.
El pou es va edificar mig enterrat en una zona boscosa, plena d’alzines, situada a 650 metres d’alçada, al vessant oest del turó de la Carlina, al costat de la cruïlla del camí de l’Estepar i d’un sender provinent de la torrota de l’Obac. El pou consisteix en un clot cilíndric revestit interiorment per pedra seca.
El gel s’anava a buscar a l’hivern a les rieres i les basses de l’entorn. L’aigua congelada es tallava en blocs i es portava al pou per evitar que es fongués amb la calor de la primavera i l’estiu. A les nits el glaç es traslladava fins a les ciutats, on es venia tant com a medicina, com per refrescar les begudes.
El comerç de glaç va donar tan bons resultats a la família Ubach, que el 1760 va decidir construir un segon pou a la Portella. Aquesta activitat comercial es va mantenir fins a l’aparició dels congeladors elèctrics.
La tornada l’hem de fer pel mateix camí.
