Com disminuir el risc muscular i de l’esquelet durant la mobilització de pacients

Després dels accidents biològics, els accidents per sobreesforç en la mobilització de malalts en són uns dels més freqüents que causen una de les lesions, també més freqüents, en els treballadors de centres hospitalaris: els trastorns musculars i de l’esquelet.

Tot i que hi ha diferències importants en els riscos segons el lloc de treball, podem dir que el factor de risc principal és la mobilització de pacients. Aquesta mobilització  és una activitat molt freqüent en l’àmbit sanitari, i es fonamenta en la falta de capacitat total o parcial del pacient per moure’s per si mateix. En són alguns exemples: el desplaçament cap a la capçalera del llit, la transferència del llit a la butaca, la rotació en el llit i/o canvi postural i  l’aixecament del pacient assegut a la postura dempeus.

Interactuant amb aquest factor de risc, trobem característiques individuals del treballador, com l’increment de l’edat mitjana, el sexe femení, l’estat físic, patologies prèvies…, i riscos psicosocials, que també juguen un paper important.

La mobilització de pacients està àmpliament relacionada amb la patologia del raquis lumbar.

Per aquests motius, i com que que la mitjana d’edat dels treballadors de l’Hospital Dr. Trueta és alta, les accions i recomanacions que anem fent des de la UBP, per enfrontar-nos als riscos i a les possibles conseqüències que se’n poden derivar, són diverses.

Quines són les nostres recomanacions?

  • Activitats que pot portar a terme el mateix treballador:
  • Coneixement del pacient i de les seves necessitats, amb la finalitat d’utilitzar la tècnica o l’equip més adequat a les seves necessitats. Treball en equip (mobilització entre diverses persones) i ús d’ajudes tècniques: transferències, grues, llençols lliscants i discs rotadors.
  • Utilització dels principis de mecànica corporal: esquena recta, cames flexionades, peus separats, un peu en direcció del moviment, evitar girs de tronc i coll…mobilitzacio2
  • Formació i informació en:
    • La mobilització de malalts.
  • Ús d’ajudes tècniques per a la mobilització de malalts.
    • Ergonomia postural i relaxació. El maneig de l’estrès i les situacions conflictives.

Així i tot, veiem que els trastorns musculars i de l’esquelet en la mobilització de pacients no disminueixen.

mobilitzacio3

Per aquest motiu, enguany hem iniciat un estudi a la UBP en què recollirem més dades sobre els accidents que s’han produït, per fer-ho contactarem amb el treballador accidentat per saber, entre altres coses, si al  lloc de treball disposa d’ajudes tècniques i si les utilitza, si ha rebut formació en mobilització de malalts i en ajudes tècniques, i si ha patit altres accidents per sobreesforç.

Es preveu que la recollida de dades es faci durant tres anys, a partir de la informació dels treballadors accidentats al llarg del temps d’estudi, i d’altres treballadors no lesionats, però que en el lloc de treball fan mobilització de pacients.

L’objectiu d’aquest estudi és detectar els punts febles en relació amb la mobilització de pacients per poder corregir-los i disminuir així el risc de trastorns musculars i de l’esquelet en els  treballadors.

Autors: UBP Girona
Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Hàbits posturals i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s