Els problemes del son en el treball (II)

Conseqüències laborals dels trastorns del son

La somnolència pot ser causa d’accident laboral, en absència d’altres factors, i la hipersòmnia diürna secundària a molts trastorns del son està relacionada amb un augment d’accidents laborals, especialment de trànsit.
L’insomni crònic també s’associa a una major morbimortalitat i a elevats costos socioeconòmics per accidentabilitat i absentisme laboral a causa de les seves repercussions diürnes, com pèrdua de memòria, disminució del rendiment i de la concentració, fatigabilitat i somnolència diürna.

Els apneics presenten un risc de patir aquests accidents 6 vegades superior a la població general. La meitat dels pacients amb apnea del son demostrada polisomnogràficament reconeix haver-se adormit al volant i d’ells la meitat ha patit accidents de trànsit per aquest motiu. Entre les diverses causes patològiques d’alteracions del cicle del son, les més destacables per la seva influència en l’àmbit laboral són: la SAHS (síndrome d’apnea-hipopnea obstructiva del), la hipersòmnia idiopàtica del SNC, la síndrome de cames inquietes, les patologies cròniques amb ús de fàrmacs amb efecte sedant i el consum de substàncies sedants o amb efecte estimulant durant el dia (cafè, nicotina, coles, alcohol, drogues, etc.).

El risc laboral més gran en aquests trastorns ve condicionat per la somnolència diürna excessiva, la disminució de la velocitat de processament de la informació, augment dels períodes de latència per obtenir respostes sobre la  base de  la capacitat d’atenció, descens en la memòria i la capacitat de concentració i increment en el temps necessari per realitzar tasques.

És de destacar el risc incrementat d’accidents en determinats  llocs de treball i, en general, si  les tasques suposen riscos personals o impliquen  tercers.

La resposta del cos

 Determinades funcions de l’organisme humà es caracteritzen perquè es repeteixen de forma cíclica. Quan la freqüència d’aquest cicle es troba al voltant de les 24 hores parlem de ritme circadiari. La temperatura corporal, la secreció de diverses hormones, la tensió arterial, l’excreció d’alguns electròlits, la força muscular, la capacitat mental i de concentració són alguns exemples de funcions que segueixen ritmes circadiaris. En general, la majoria d’aquestes funcions presenten la màxima activitat durant el dia, encara que  els darrers anys s’ha descobert que alguns paràmetres són màxims durant la nit, com és el cas de la secreció de l’hormona del creixement.

Les fases d’activació (vigília) i desactivació (son) són degudes a la influència dels ritmes circadiaris sobre la formació reticular ascendent, que és una estructura del cervell que  intervé en la reacció d’alerta i en el manteniment de l’estat de vigília. Les fases d’activació coincideixen amb les hores diürnes i les fases d’inhibició amb les hores nocturnes.

El treball a torns, especialment el torn de nit, força la persona a invertir el seu cicle normal d’activitat-descans i l’obliga a adaptar les seves funcions al període d’activitat nocturna. Els ritmes circadiaris són estables i poc flexibles a les modificacions externes. Això fa que l’organisme es trobi sotmès a una tensió contínua per intentar adaptar-se al canvi de ritme d’horaris.

Les alteracions del son

A més dels problemes que comporta l’alteració dels ritmes circadiaris, el treball a torns i el treball nocturn també poden originar trastorns en el ritme biològic del son.

 El son comprèn dues fases: una de son lent i una altra de son ràpid. En la primera fase, hi ha un període de son lleuger i un segon període de son profund durant el qual les constants biològiques i el to muscular  disminueixen. Aquesta fase permet la recuperació física de l’organisme.

 La fase de son ràpid, o son paradoxal, és la que permet la recuperació psíquica; es repeteix unes quatre vegades durant el son nocturn. Les constants fisiològiques, metabòliques i endocrines augmenten. Es produeix l’activitat onírica i tenen lloc una sèrie de moviments oculars ràpids; per això també se la coneix com a fase MOR (o fase REM, de l’anglès rapid eyes movement).

 Per poder-se recuperar de la fatiga diària, cal dormir aproximadament  set hores (amb variacions individuals) al vespre; d’aquesta manera poden reproduir-se totes les fases del son i es facilita la recuperació física durant les primeres hores de son i la recuperació psíquica en les hores següents.

La majoria dels problemes que esmenten les persones que treballen en torns nocturns s’associa  amb la manca de qualitat del son que segueix al torn de nit i, en menys grau, al descans anterior a l’inici del torn de matí.

 Com que el funcionament dels ritmes circadiaris fa que l’organisme estigui a punt per a l’activitat durant el dia i per al repòs durant la nit, quan acaba el torn de nit el cos no es troba en disposició de dormir. A més, hi poden influir altres factors, com la llum i el soroll. Aquest conjunt pot incidir en una reducció tant de la quantitat com de la qualitat del son profund, aquest et pot dificultar la recuperació de la fatiga física.

En el torn de matí, el fet d’haver-se de llevar gaire aviat fa que es redueixin les últimes hores de son i s’escurci així el temps de son paradoxal, amb la consegüent manca de recuperació psíquica. Amb el temps, aquesta situació implica que es vagi acumulant fatiga i que, a llarg termini, aparegui un estat de fatiga crònica que pot ser considerat patològic i que es caracteritza per alteracions de tipus nerviós (mal de cap, irritabilitat, tendència a la depressió, etc.), trastorns digestius (nàusees, manca de gana, dispèpsia, etc.) i alteracions a l’aparell cardiovascular.

El treball a torns i el treball nocturn provoquen alteracions en l’horari i en la seqüència dels menjars. Durant la nit, l’estómac no pot admetre un àpat típicament diürn, ni per la qualitat ni per la quantitat del menjar. Per tant, es comprèn que els treballadors del torn de nit es queixin de poca gana.

 Els canvis sobtats en el ritme de menjar, els àpats  ràpids freds o preparats, ingerits en poc temps o en horaris no adients, l’elevat consum de tabac, cafè i estimulants que solen acompanyar aquestes circumstàncies, l’ajornament o la supressió d’algun àpat (en general l’esmorzar, després del torn de nit) són altres qüestions a tenir en compte a l’hora de valorar l’origen dels trastorns gastrointestinals que, com és sabut, tenen una etiologia multifactorial.

Recomanacions per al disseny del treball a torns i del treball nocturn

  1. Cal reduir el treball de nit tant com es pugui. Pel que fa a la salut, el treball nocturn permanent no és el més aconsellable per a la majoria de les persones.
  1. Cal evitar les rotacions setmanals ja que és el període temporal d’adaptació de diverses funcions de l’organisme humà.
  1. Les jornades de treball llargues (de 9 a 12 hores) només es poden admetre si la càrrega de treball i la seva naturalesa són tolerables; així, el sistema de torns s’ha de dissenyar per reduir l’acumulació de fatiga. Concretament, s’ha de donar una atenció especial als factors següents: substàncies tòxiques, soroll, vibracions, nivells d’il·luminació, esforç físic o mental important, situacions d’aïllament, etc.
  1. Cal evitar que el torn de matí comenci gaireaviat (és recomanable el canvi de torn entre les 7 i les 8 hores). Tots els sistemes de torns haurien d’admetre horaris de treball flexibles. La major flexibilitat s’aconsegueix amb els grups d’horari autònom.
  1. No s’han d’admetre canvis de torn bruscs; per exemple, passar del torn de nit al de tarda o del torn de tarda al de matí, en el mateix dia. El nombre de dies laborables consecutius s’ha de limitar entre 5 i 7. En tot sistema de torns cal incloure alguns caps de setmana lliures al mes, amb un mínim de dos dies de descans seguits.
  1. El sistema de rotació “cap endavant” dels torns (és a dir, una seqüència de torns de matí, tarda i nit) sembla el més aconsellable, si més no en els sistemes de torns continus, sempre que es fixi algun dia de descans entre el torn de nit i el de matí; en cas contrari, és més recomanable la seqüència nit-tarda-matí, ja que després d’un torn de nit sempre queda temps per descansar abans d’entrar al torn de tarda.
  1. No haurien de fer torns nocturns els treballadors amb problemes estomacals o digestius, inestabilitat emocional, o els propensos a patir problemes psicosomàtics d’insomni.
  1. S’ha de reduir la càrrega de treball en el torn nocturn.
  1. S’haurien d’escurçar els torns de nit respecte als de matí o tarda; per exemple, és recomanable que en torns nocturns fixos la jornada laboral setmanal sigui de 35 hores en lloc de 40 hores.
  1. Cal establir una vigilància de la salut, particularment intensa els 6 primers mesos, amb l’objectiu de detectar possibles símptomes d’intolerància o d’inadaptació al treball nocturn, alteracions del son, trastorns de la gana, així com també dificultats de caràcter individual o familiar que puguin influir en l’adaptació a la jornada nocturna.
  1. Finalment, s’ha d’informar els treballadors exposats a torns nocturns de la importància d’una dieta lleugera i amb àpats calents, de la pràctica d’exercici físic regular i suau, i de l’exposició a la llum natural durant algunes hores al dia.
Autors: UBP Catalunya Central
Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en El son i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s