Els problemes del son en el treball

Els trastorns del son constitueixen una entitat rellevant dins els riscos implícits en l’àmbit laboral amb repercussió mèdica i legal. Han adquirit importància creixent, associats a l’increment del risc d’accidents de treball, tant de trànsit com sense relació amb la conducció de vehicles, afavorits per l’evolució tecnològica generada en les últimes dècades, que demana serveis durant les 24 h del dia, cosa que comporta  un increment en els requeriments laborals de treball nocturn i per torns, o amb prolongació de jornada de treball, amb les subsegüents conseqüències derivades de l’alteració del cicle de  vigília del son.

Determinades patologies, com la síndrome d’apnees hipopnees
durant el son (SAHS), la síndrome de cames inquietes o la hipersòmnia idiopàtica, condicionen alteracions en els ritmes circadians que poden ser també factors causals d’accidentalitat laboral. Unit a això, la deprivació del son origina cansament físic i, sobretot, disminució del nivell d’atenció, de concentració, lentitud en la ideació, coordinació complexa i dificultat per a la realització de tasques de precisió. Per això, en salut laboral, totes les circumstàncies i processos que comporten una alteració de la qualitat o / i de la quantitat del son cobren especial rellevància per al metge del treball i per als tècnics en prevenció de riscos.

Estudis realitzats per experts mostren més predisposició a accidents laborals, especialment de trànsit, per la disminució del nivell d’atenció produïda per la falta d’unson reparador suficient, atribuïts a micro somnis per descans inadequat, a cansament psíquic o físic i amb alteració d’eficàcia laboral per sensació de fatiga.

En realitzar una valoració de la capacitat laboral del treballador amb trastorn del son es poden plantejar situacions conflictives subsidiàries ocasionalment de períodes d’incapacitat temporal (IT), especialment a  treballadors amb important somnolència diürna provada i amb llocs de treball amb perill potencial d’accidents laborals (conducció de vehicles, utilització de maquinàries perilloses, etc.), fins que s’estableixi un diagnòstic i tractament efectiu. La durada d’aquests períodes d’IT ve condicionada per la demora en la realització de proves complementàries, necessàries per al correcte diagnòstic i tractament d’aquests processos. En situacions extremes es planteja l’opció d’una valoració d’incapacitat permanent (IP).

L’objectiu primordial en àmbit laboral és la prevenció del risc,  per a la salut de la persona afectada i per estalviar  potencials riscos  a tercers, la qual cosa implica opcions de gestió preventiva en les empreses d’adaptació laboral del treballador, amb la finalitat prioritària d’actuar davant riscos de sinistralitat laboral i evitar així  que el treballador sigui apartat de l’activitat laboral de forma temporal o definitiva, es plantegin  conflictes laborals i legals que poden ser evitatsi la marginació personal i social de l’afectat.

Causes laborals de trastorns del son

Des del punt de vista laboral, es poden trobar diverses causes o agents de risc relacionats amb les condicions de treball presents en l’origen del trastorn, o causants de l’agreujament: estrès laboral, torns
i horaris de treball (especialment els que inclouen nocturnitat) i treballs amb càrrega mental i continguts del treball excessius, especialment si  els descansos són inadequats, tant per la seva durada, com per la seva temporalització. La fatiga laboral serà la responsable de les alteracions
del son subsegüents.

L’efecte que sobre els treballadors pot tenir la feina a torns o nocturn és un controvertit aspecte en medicina del treball doncs, si bé en el seu inici la major part dels treballadors té problemes per agafar el son, en molts d’ells és possible aconseguir una adaptació compatible amb un desenvolupament de treball sense augment del risc. Els estudis realitzats en els últims anys mostren una relació no lineal entre la fatiga secundària al treball nocturn i els accidents laborals, tot i que s’admet que el son diürn és menys reparador que el nocturn i que la hipersomnolència associada genera descens en la productivitat i en la seguretat durant el treball nocturn,així com també repercussió en tasques cognitives i motores, disminució de la concentració, descens en el rendiment o cansament, i afavoreix l’aparició de trastorns ansiosos i depressius que, al seu torn, poden agreujar la problemàtica inicial per la patologia o la farmacoteràpia associada amb els
efectes sedants.

Un major risc d’accidents de treball sembla associar-se a l’increment en el nombre de torns nocturns consecutius (habitualment més de 4) o a torns perllongats (de més de 12 h), torns rotatoris llargs (setmanals) o retrògrads (tarda / matí). La càrrega de treball és un altre dels factors laborals a tenir en compte com a risc associat a les alteracions del son  queinclou tant càrrega física (esforç físic, postura de treball i manipulació manual de càrregues), com càrrega mental (quantitat d’informació rebuda, complexitat i temps per a realitzar el treball).

Autors: UBP Catalunya Central
Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en El son i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s