Activitat física, adipositat elevada i mortalitat

FotoL’entrada d’avui la dediquem a un estudi, publicat per la Societat Americana de Nutrició, sobre nivells d’adipositat, activitat física i mortalitat. És un estudi de cohorts multicèntric molt nombrós i ben fonamentat, de manera que cal tenir en compte els seus resultats.

Per centrar la tesi de l’estudi, els autors expliquen que l’activitat física és una manera d’atenuar la mortalitat associada a una adipositat elevada. Per a ells, però, encara està poc clara la relació que hi ha entre l’obesitat general (valorada per l’índex de massa corporal [IMC]  i la localitzada a l’abdomen (avaluada mitjançant el perímetre abdominal [PA]) i la reducció de la mortalitat, en el cas que s’elimini la inactivitat física.

Així, l’objectiu de l’estudi ha estat avaluar si l’adipositat global i la localitzada modifiquen l’associació entre activitat física i mortalitat per qualsevol causa, estimant la fracció atribuïble poblacional i els anys de vida guanyats per aquesta pràctica.

Els autors han dut a terme un estudi de cohorts  en 334.161 homes i dones europeus. El temps mitjà de seguiment va ser de 12,4 anys, cosa que correspon a 4.154.915 persones-any. Als individus, se’ls va mesurar alçada, pes i circumferència de la cintura. L’activitat física es va avaluar amb un instrument autoadministrat, degudament validat.

Les associacions estadístiques entre activitat física, índex de massa corporal i perímetre abdominal es van tractar amb un model de regressió múltiple, estratificat per centres i grups d’edat i ajustat per sexe, nivell educacional, tabaquisme i consum d’alcohol.

Per estimar els guanys en esperança de vida, els autors van fer les anàlisis amb taules actuarials de vida.

Els autors han trobat relacions significatives entre activitat física i índex de massa corporal i entre activitat física i perímetre abdominal. El risc de mortalitat global es va reduir d’un 16 % a un 30 % en el grup dels moderadament inactius, quan se’ls comparava amb els individus classificats com a inactius, tenint en compte l’ajust per IMC i PA. Una eliminació teòrica de la inactivitat física reduiria la mortalitat per qualsevol causa un 7,35 % (IC 95%:  5,88% – 8,83%). Si hipotèticament se suprimís l’obesitat (IMC < 30), la reducció en mortalitat global seria d’un 3,66% (IC 95%: 2,30% – 5,01%) i si es fes el mateix amb el perímetre abdominal, l’efecte sobre la mortalitat s’estima que seria similar al de la inactivitat física.

Els autors conclouen que, atès que les reduccions més elevades en mortalitat es van observar en els grups amb menys activitat física en tots els grups, tant d’adipositat general com d’abdominal, aquests resultats suggereixen que els esforços per encoratjar les persones inactives a efectuar petits augments en la seva activitat física poden ser altament beneficiosos per a la salut pública.

Referència: Ekelund U. Et al. Physical activity and all-cause mortality across levels of overall and abdominal adiposity in European men and women: the European Prospective Investigation into Cancer and Nutrition Study (EPIC).
Am J Clin Nutr doi: 10.3945/ajcn.114.100065.
Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Exercici físic, Hàbits saludables i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s