Funcionen els programes de promoció de la salut a la feina?

intro_3_categories_CWHPAquesta és la pregunta que es fan els investigadors de l’estudi que avui us presentem. Preocupats per l’eficiència d’aquests programes, els autors ens mostren un recull de l’evidència sobre l’eficàcia dels programes de promoció de la salut en l’entorn laboral, i n’efectuen una revisió sistemàtica. Segons els autors, la motivació per dur a terme aquesta revisió és que consideren que hi ha controvèrsia en el seu entorn, els Estats Units d’Amèrica (EUA), sobre l’eficàcia i eficiència dels programes de promoció de la salut en el treball. Per aquest motiu s’han decidit a avaluar programes (tant de promoció de la salut, com de “benestar”[wellnes]) duts a terme durant els darrers 30 anys. Segons ells, hi ha un seguit de propostes ben dissenyades, executades i avaluades que “funcionen”, i altres que per problemes de finançament, execució o implantació, finalment, “no funcionen”.

En la seva proposta, els autors defineixen aquests  programes com iniciatives empresarials dirigides a millorar la salut i el benestar dels treballadors. Aquí s’hi inclouen iniciatives destinades a evitar l’aparició de malalties o la seva progressió a fases més greus. En aquest punt, cal que fem una reflexió: no podem oblidar que l’estudi s’ha centrat en experiències als EUA i que el sistema sanitari d’aquest país i el nostre no són comparables.

Aclarit aquest aspecte, tornem a l’estudi en què els autors es plantegen: Quins són els objectius d’aquests programes? La implantació dels programes a les empreses pot respondre a arguments diferents, entre els quals destaquen els següents:

  • que les treballadores i els treballadors coneguin i s’impliquin en el seu estat de salut i millorin la seva qualitat de vida;
  • que perdin pes (si els cal), facin més exercici, adoptin dietes saludables i gestionin millor l’estrès;
  • que disminueixi la incidència de trastorns musculoesquelètics i patologies associades;
  • que siguin més feliços, treballin amb més energia i produeixin millors resultats;
  • que hi hagi un canvi cultural en l’empresa, que impliqui més lleialtat i compromís del personal.


De tots, però, el millor argument és la inversió. Si l’organització aconsegueix un rendiment financer per sobre del que podria esperar amb qualsevol altra inversió, haurà assolit les expectatives empresarials. És per això que s’utilitza el concepte retorn de la inversió, Return on Investment (ROI), generalment referit a un període d’un any. Per als lectors no familiaritzats amb el terme, el retorn de la inversió és una mesura financera que calcula la quantitat de diners que es guanyen (o els costos que s’eviten) en relació amb una inversió. Per exemple, un ROI de 3:1 vol dir que l’inversor s’estalvia tres euros per cada euro invertit.

Quin tipus d’intervenció funciona? Segons el programa Healthy People de 2010, un programa integral de promoció de la salut en el lloc de treball hauria d’incloure els cinc elements següents:

1.  Educació per a la salut centrada en el desenvolupament d’habilitats i el canvi de comportament i d’estil de vida, juntament amb la difusió d’informació i sensibilització.

  1. Entorns socials i físics de suport que reflecteixin les expectatives de l’organització pel que fa al foment de conductes saludables i l’aplicació de polítiques que promoguin aquests tipus de comportaments.
  2. Integració del programa en benefici de l’organització en la infraestructura de recursos humans i en les iniciatives de salut i seguretat ambiental.
  3. Vincles entre la promoció de la salut i els programes relacionats, com ara l’assistència mèdica als empleats.
  4. Seguiment del programa amb consells i educació sanitària sobre la manera d’utilitzar millor els serveis mèdics.

A quines conclusions arriben els autors? Opinen que encara que l’evidència sobre aquests temes s’està compilant, calen molts més estudis i més ben dissenyats. La conclusió general de les avaluacions realitzades pels principals economistes i investigadors és que els programes de treball integrals (els que adopten els principis de millors pràctiques i creen una cultura de la salut) exerceixen una influència positiva que es tradueix en millores en els comportaments de salut i en les mesures biomètriques, i que també produeixen resultats financers positius importants per a les empreses, com ara la reducció de la utilització dels serveis de salut i millores en la productivitat empresarial.

Si voleu conèixer amb més profunditat l’estudi, aquesta és la referència:

Do Workplace Health Promotion (Wellness) Programs Work?

Goetzel, Ron Z. PhD; Henke, Rachel Mosher PhD; Tabrizi, Maryam PhD, MS; Pelletier, Kenneth R. PhD, MD (hc); Loeppke, Ron MD, MPH; Ballard, David W. PsyD, MBA; Grossmeier, Jessica PhD, MPH; Anderson, David R. PhD, LP; Yach, Derek MBChB, MPH; Kelly, Rebecca K. PhD, RD, CDE; McCalister, Tre’ MA, EdD; Serxner, Seth PhD; Selecky, Christobel MA; Shallenberger, Leba G. DrPh; Fries, James F. MD; Baase, Catherine MD; Isaac, Fikry MD, MPH; Crighton, K. Andrew MD; Wald, Peter MD, MPH; Exum, Ellen BS; Shurney, Dexter MD, MBA, MPH; Metz, R. Douglas DC.

Journal of Occupational & Environmental Medicine: September 2014 – Volume 56 – Issue 9 – p 927–934 doi: 10.1097/JOM.0000000000000276

http://journals.lww.com/joem/Fulltext/2014/09000/Do_Workplace_Health_PromotionWellness__Programs.6.aspx

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Qui som i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s