Càrrega laboral i activitat física

Ocupacions amb un elevat component de càrrega mental, que es defineixen com aquelles en les quals existeix poc control sobre les tasques a efectuar i, per contra, unes elevades o molt baixes demandes, s’ha suggerit que poden influenciar en l’activitat física que s’efectua durant el temps lliure.
Img28112008154387750510 S’ ha considerat que treballs amb elevades demandes i poc control poden provocar una fatiga excessiva i que sigui necessari un major període de recuperació, la qual cosa provocaria una major actitud sedentària i una disminució de l’activitat física en els períodes de lleure.
En altres casos s’ha proposat que treballs de caire passiu amb poca demanda i baix control provocarien una disminució de la pròpia eficàcia provocant al seu torn estils de vida més passius.
Els resultats d’una metanàlisi consistent semblen avalar aquesta teoria: hi ha una forta associació entre treballs amb elevada càrrega mental i molt passius amb la inactivitat física en temps de lleure, amb taxes superiors al 25% d’inactivitat en aquest grup. A més, iniciar-se en alguna d’aquestes tasques té un efecte predictiu sobre el canvi d’estil de vida, de manera que una persona físicament activa pot disminuir el seu nivell d’activitat quan té un treball d’aquestes característiques. Fins i tot, els autors conclouen que això pot tenir un sentit bidireccional, és a dir, individus amb hàbits sedentaris solen ocupar aquestes places laborals d’elevada càrrega mental i certa passivitat.
Sembla ser que el baix control sobre les tasques es relaciona molt més amb un estil de vida sedentari que no pas les demandes de la feina, una situació que caracteritza tant els treballs definits com “durs” com els treballs “passius”.

En les seves conclusions els autors suggereixen que les intervencions tendents a augmentar l’activitat física en la població es poden beneficiar si es tenen en compte els factors laborals dels individus implicats.

Bibliografia:
Job strain as a risk factor for leisure-time physical inactivity: An individual participant meta-analysis of up to 170.000 men and women. Am J Epidemiol. 2012; 176(12):1078-89.
Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Exercici físic i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s